sábado, 29 de mayo de 2010
miércoles, 5 de mayo de 2010
5/05/10
28/04/10
miércoles, 14 de abril de 2010
Dimecres 14/04/10
Avui ens hem passat tota la tarda a la classe.
Havien d'acabar de montar un conte, el conte de la fada que es van inventar el dia 20/01/10.
Mentrestant que alguns anaven posant-li purpurina a els dibuixos, els altres havien de buscar quatre diferències en un dibuix. Realment hi havien set, peroò la majoria d'ells no han arribat a tant. La cosa era que després de trobar les diferències entre les papellones i les flors, les pintessin una mica, en els dos cantons havien de pintar amb els mateixos colors. Però no els hi ha agradat molt la idea ja que, la majoria no ha acabat de pintar el dibuix i altres no ho han ni començat.
Però si més no, han estat una estona entretinguts.
He ajudat a obrir la ampolla de barnís inobrible, (amb unes tisores...) i han fet un bonic treball del conte.
La classe per això ha sigut un tant confusa, aquest cop, s'havien d'anar dos grups, però alternats, i no sabía qui havia estat tota l'estona o qui acabava d'arribar.
Al final... la Pepi s'ha enfadat molt, els nens havien tirat totes les bates al terra, els rotuladors també, i la classe estava feta un fàstic.
No ha sigut gaire agradable el final de la classe, però ha sigut una altre tarda amb els pèsols, i la lluita perque pintessin les papellones.
Dimecres 7/04/10
Aquell dimecres en arribar, em vaig trobar, que tots ja estaven preparats per dirijir-se a la biblioteca. Jo per la meva part, vaig deixar la maleta en un raconet de la classe i vaig posar-me a la cua.
Un cop allà, la Pepi, va tornar a treure la fada, però aquest cop, ells, van ser qui van obrir la caixa.
Aquesta vegada la fada els va portar el conte, on sortien uns aneguets, que volien fer la volta al món, nedant.
Un cop acabat el conte, la Pepi ens va dir a mi i als nens de sempre que aquesta vegada ens assentesim en unes cadires.
Els nens s'em van multiplicar, van venir cuatre de més a fer les vocals.
La professora per la seva part, després d'haver-me donat unes trenta fitxes més, s'envà anar a ajudar a llegir.
Un cop jo vaig acabar amb les fitxes, ( els nens s'en van anar i em van deixar allà) a mi, dos nens em van demanar siusplau si podia ajudarlos a llegir.
Vaig acceptar, i ens va, asseure en un raconet.
El conte, el protagonitjava en Joanet, era un noi que sempre estava mirant el cel, i molt sovint es preguntava quin sabor tindrien els núvols, i si serien tous o durs.
Un cop acabat el conte, van tornar-se a dispersar.
Va arribar l'hora de marxar i vam anar a pas de granota cap a la classe, on els van venir a buscar els seus pares.
Dimecres 24/03/10
Aquell dimecres, vam anar a la biblioteca, el que els nens no savien és que allà els hi esperaba una sorpresa. Van portar una fada de peluix.
La fada els hi va triar un conte, el conte d'en Joan i la xocolata.
En Joan és un noi que viu constantment als núvols, però té una gran passió... la xocolata.
Després del conte, ens vam anar cadascun al seu lloc de costum.
Jo vaig tornar a tenir els mateixos nens, però, vaig decidir probar alguna cosa diferent.
Aquell cop, els hi vaig ensenyar les fitxes de costum, i sense fer cap tipus de só, havien de dir-me quina vocal era, i tot segui escriurem-ho en un paper al costat.
L'experiment no va sortir pas com m'ho vaig pensar. Ells es van fer un embolic i jo vaig acabar per tornar a la rutina, les mateixes fitxes i amb un tó alt, dir-lis les vocals.
jueves, 25 de marzo de 2010
10/03/10
Tot hi que estava tot mullat. Ens vam quedar a la classe ja que podien relliscar.
Els nens van començar a fer un dictat, i els quatre habituals van venir amb mi a una taula en un raconet.
Nosaltres vam fer una mena de dictat també. Amb paraules amb algunes vocals i després amb la "p".
Paraules com: Ou, Ai, Pou, Pau...
Hi havien nens que ho feien més ràpid i altres que anaven força lents. Alguns es copiaven del cantó que ho tenia malament i els hi vaig fer repetir als dos.
Acabes per perdre una mica la paciència...
La professora em va ensenyar com escriuen els altres nens i ho fan força bé.
Això és tot .
jueves, 4 de marzo de 2010
3/3/10
Això els ha relaxat força, però com que no han pogut sortir al pati estaven molt esverats.
Ens hem tornat a separar en grups, aquest cop, el grup "A" ha marxat amb la Teresa.
Hem anat caminant per dins de l'edifici per no mullar-nos.
Al entrar a la biblioteca, jo ja em dirigia cap al meu raconet, on normalment ensenyo les vocals. Però aquesta vegada la professora, m'ha donat unes fitxes noves.
La setmana que ve començarem amb la "P" que és una lletra conflictiva.
Realment quan s'acabi el projecte em farà pena separar-me d'ells
.
miércoles, 24 de febrero de 2010
24/02/10
La setmana passada, la Jessica va anunciar que havíem de "Fitxar" quan arribéssim, així que al arribar he pujat i he firmat.
He anat corrents a la classe perquè se’m feia tard. En arribar he pogut veure que tots els nens estaven observant el pati.
Estaven llençant sorra nova, per que la que hi havia era molt vella. La Pepi, davant de l'admiració que mostraven els nens cap a el que estaven fent afora, ha decidit canviar una mica els plans i anar fora a observar com tractaven la sorra durant una estona.
Els homes ens anaven explicant com ho feien i que les eines pesaven molt.
Un cop ens hem "cansat" s'han separat en grups i ens hem encaminat cap a la biblioteca.
Allà he canviat una mica de feina, ja que les fitxes s'han perdut.
He anat a ajudar a un nen a llegir una mica, hem llegit un llibre sobre una margarida que tenia por.
El nen llegia força bé.
En acabar, hem sortit i jo he tingut que córrer per atrapar a un nen que s’escapava.
Hem arribat a la classe i ja està.
10/02/10
Avui en arribar a la classe m'he trobat a la Teresa, que és la professora de plástica dels nens.
Me assegut a prop d'ella i els ha començat a explicar, que haurien d'agafar unes planxes de fusta, per col·locar-hi un full a sobre. Anirien a dibuixar al carnestoltes! em cridaven, molts ja m’havien dit com era, però la veritat és que m'ha sobtat molt.
El nostre carnestoltes sempre era com un home fet de draps i cotó que estava assegut en una cadira. En canvi el seu es un ninot enorme, amb la cara quadrada i fet de cartró.
Els de 6é el fan durant tot el primer trimestre.
Han anat força ràpid. Els hi hem donat un permanent, un full i la planxa i a l'instant han començat a dibuixar. Com a tot arreu, hi ha gent que ho fa millor i ja que no se'n surten gaire...
uns quants anaven acabant i anant cap a la classe, però uns han trigat molt, i els he acompanyat fins que s'ha acabat la classe