Dimecres 14/04/10

Dimecres de diferències.

Avui ens hem passat tota la tarda a la classe.

Havien d'acabar de montar un conte, el conte de la fada que es van inventar el dia 20/01/10.

Mentrestant que alguns anaven posant-li purpurina a els dibuixos, els altres havien de buscar quatre diferències en un dibuix. Realment hi havien set, peroò la majoria d'ells no han arribat a tant. La cosa era que després de trobar les diferències entre les papellones i les flors, les pintessin una mica, en els dos cantons havien de pintar amb els mateixos colors. Però no els hi ha agradat molt la idea ja que, la majoria no ha acabat de pintar el dibuix i altres no ho han ni començat.

Però si més no, han estat una estona entretinguts.

He ajudat a obrir la ampolla de barnís inobrible, (amb unes tisores...) i han fet un bonic treball del conte.

La classe per això ha sigut un tant confusa, aquest cop, s'havien d'anar dos grups, però alternats, i no sabía qui havia estat tota l'estona o qui acabava d'arribar.

Al final... la Pepi s'ha enfadat molt, els nens havien tirat totes les bates al terra, els rotuladors també, i la classe estava feta un fàstic.

No ha sigut gaire agradable el final de la classe, però ha sigut una altre tarda amb els pèsols, i la lluita perque pintessin les papellones.

Dimecres 7/04/10

Dimecres de biblioteca.

Aquell dimecres en arribar, em vaig trobar, que tots ja estaven preparats per dirijir-se a la biblioteca. Jo per la meva part, vaig deixar la maleta en un raconet de la classe i vaig posar-me a la cua.
Un cop allà, la Pepi, va tornar a treure la fada, però aquest cop, ells, van ser qui van obrir la caixa.
Aquesta vegada la fada els va portar el conte, on sortien uns aneguets, que volien fer la volta al món, nedant.
Un cop acabat el conte, la Pepi ens va dir a mi i als nens de sempre que aquesta vegada ens assentesim en unes cadires.
Els nens s'em van multiplicar, van venir cuatre de més a fer les vocals.
La professora per la seva part, després d'haver-me donat unes trenta fitxes més, s'envà anar a ajudar a llegir.
Un cop jo vaig acabar amb les fitxes, ( els nens s'en van anar i em van deixar allà) a mi, dos nens em van demanar siusplau si podia ajudarlos a llegir.
Vaig acceptar, i ens va, asseure en un raconet.
El conte, el protagonitjava en Joanet, era un noi que sempre estava mirant el cel, i molt sovint es preguntava quin sabor tindrien els núvols, i si serien tous o durs.
Un cop acabat el conte, van tornar-se a dispersar.
Va arribar l'hora de marxar i vam anar a pas de granota cap a la classe, on els van venir a buscar els seus pares.

Dimecres 24/03/10

Dimecres de Fades.
Aquell dimecres, vam anar a la biblioteca, el que els nens no savien és que allà els hi esperaba una sorpresa. Van portar una fada de peluix.
La fada els hi va triar un conte, el conte d'en Joan i la xocolata.
En Joan és un noi que viu constantment als núvols, però té una gran passió... la xocolata.
Després del conte, ens vam anar cadascun al seu lloc de costum.
Jo vaig tornar a tenir els mateixos nens, però, vaig decidir probar alguna cosa diferent.
Aquell cop, els hi vaig ensenyar les fitxes de costum, i sense fer cap tipus de só, havien de dir-me quina vocal era, i tot segui escriurem-ho en un paper al costat.
L'experiment no va sortir pas com m'ho vaig pensar. Ells es van fer un embolic i jo vaig acabar per tornar a la rutina, les mateixes fitxes i amb un tó alt, dir-lis les vocals.